Cognat

En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica. El vocable deriva del llatí cognatus, co- ('amb') i -gnatus, natus, participi del verb llatí nascere, 'néixer'. La seva traducció literal seria 'consanguini, amb un mateix avantpassat, o relacionat per una mateixa naturalesa, característica o funció anàloga'.^[1]

Per exemple, encyclopaedia (des de la traducció anglesa) és un cognat d'enciclopèdia (en català). De vegades, poden escriure's llargues sèries de termes cognats dins d'una mateixa família de llengües. Per exemple, entre les llengües indoeuropees tenim aquestes dues sèries de cognats:

1. nit (català), night (anglès), nuit (francès), Nacht (alemany), nacht (neerlandès), nat (danès), noc (txec i polonès), noch (rus), noc (croat), noc (serbi), nox (llatí), nakti- (sànscrit), nate (albanès), nos (gal·lès), nueche (asturià), nit/nuet/nueit (aragonès), noite (gallec i portuguès), notte (italià), nuèch/nuèit (nuòch/nuit) (occità), noche (castellà), noapte (romanès), nott (islandès) i naktis (lituà): tots signifiquen 'nit' i tenen una similitud fonètica evident: això és perquè tots deriven del protoindoeuropeu *nek^w t- 'nit'.
2. estel (català), star (anglès), étoile (francès), Stern (alemany), ster (neerlandès), stella (llatí, italià), str (sànscrit), seren (gal·lès), estela (occità), estrela (aragonès), estrela (gallec i portuguès), estrella (castellà), stea (romanès), stjarna (islandès), aster (grec), setare (persa) i estêre (kurd). En aquest cas, tots signifiquen 'estrella' i deriven del protoindoeuropeu *ster- 'estrella'.

La semblança entre els termes cognats indueix sovint a traduccions errònies, com la de l'anglès actually per actualment, encara que el que significa és 'realment', o 'de fet', o com sensible, que sembla que significa 'sensible', quan en realitat significa 'sensat'. Això és conegut com a fals amic.